martes, 28 de agosto de 2007

Equilibrismes



La vida té extranyes maneres de presentar-nos els seus capricis i normalment consegueix convence' ns sota l' excusa dels instints... A vegades no som concients de que estem fent equilibrismes fins que de sobte ens adonem de que no hi ha cap lona sota dels nostres peus que ens amortigüi la caiguda, si caiguéssim. M' agradaría ser un cargol (equilibrista)"i babejar amb dignitat"(E. Verdet dixit)

martes, 14 de agosto de 2007

Sr. Capo

Algunes de les persones, que comparteixen les seves vides amb gats, sabrán a qué em refereixo quan dic "compartir-ho tot"... No és que el gat visqui a casa teva, sinó més aviat el contrari: tu vius a casa seva. Dormirá al teu llit (per moltes vegades que el facis fora),t'interromprà mentre escriguis un post com aquest, posant-se a dormir a sobre del teclat (jkhfehchmjksk QZWE7WQWE Ñ ÑK´Ç),jugará amb les cordetes d' aquell vestit preferit com si fos seu... Y et demanará que t' afanyis a sortir del bany pq ell, com a casi-personeta que ja és, també té les seves necesitats...

jueves, 2 de agosto de 2007

El Antes y el Despues...



Avuí us explicaré la historia de la meva bici, que respón a la marca ORBEA. És la meva nau espacial particular, la meva companya de viatge inseparable que em porta allà a on vaig... La GATUNA! (pq almenys porta gastades 7 vides...)

Aquesta bicicleta va aparèixer un calurós dia d' estiu de 2005 a Castelldefels, al costat d' una farola i sense lligar. El seu estat era deplorable: teranyines, óxid i rodes desinflades. Només era qüestió de temps que una ànima caritativa (...i "basurera") com el Teo la replegués.

Aquí va tenir la seva primera transformació: era de color blau i la vaig pintar de vermell. I després de fer-li la "puesta a punto"( i 40 leurus!), jo i la meva nova companya d' asfalt recorriem els carrils bici i altres plataformes interespacials de BCN. Fins que un bon dia, per la galàxia del Raval, un forat negre va segrestar la nau i la va enviar a satètits de órbita desconeguda...

Ja os podeu imaginar la meva tristesa i impotència... Pero jo seguía pensant en ella, en si estaría contenta en la nova galàxia i amb el nou tripulant que li hagués tocat... El primer mes de la seva ausencia, vaig instalar una interfaç a la "nau d' emergencia" que m' havien facilitat, un rastrejador que s' il·luminava quan visualitzava en un radi de 10 m. una nau que respongués als trets característics de la nau segrestada. Però va ser inútil, cap rastre! Fins que un dia, el rastrejador es va il·luminar a la Pl. de la Massana! Era ella, però visiblement desgastada... el seu nou comandant tenía signes de estar sota la influència de estupefaents, però tot i així em vaig decidir a recuperar la meva antiga nau costés el que costés!

I la veritat és que no va costar-me gaire... El comandant va cedir deseguida a retornar-me el que m' havia robat, suposo per a que no avises a les autoritats galàctiques i fins i tot es va aoferir a compensar-me amb una "xina" de meteorit espacial, que vaig acceptar sense vacilacions ja que aquest tipus de pirates galàctics acostumen a tenir bon material...

I d' aquesta manera vaig recuperar la nau i vem poder tornar a estar juntes en órbita, pero aquesta vegada marxaríem cap a una altre galàxia propera, la galàxia del Vallès... I fins aquí ha arribat la Gatuna! Això sí, amb nova cara!



Hasta el infinito y mas allá!

Distancia Justa



"En el amor, y en el boxeo,
todo es cuestión de distancia.
Si te acercas demasiado me excito
me asusto
me obnubilo digo tonterías
me echo a temblar.
Pero si estás lejos
sufro entristezco
me desvelo
y escribo poemas."

(Cristina Peri Rossi)

P.D. (inicials de "Pues Digame") Aquest mes també faig de cangur de la Lita, la gossa de l' Aina, que ha marxat de vacanses a la India tot el mes! que bien viven algunas, jejeje! Molts besitos des de aquí a les "3 colorinas in India"!

miércoles, 1 de agosto de 2007

la calzada, la mediana, el arcen "i la mare que els va matricular!"



Aquest mes d' agost serà una penitencia gràcies a (Tatxan!) : MANUAL DE NORMAS; SEÑALES Y SEGURIDAD VIAL (o sigui, el p... llibre d' autoescola!), per sort, me'l ha passat una amiga (L' Irlanda!) i no he tingut que posar ni un leuru per aquesta Tortura Celebral i Obtusa de LLibre (T.C.O.L).

Reunint totes les meves forces i capacitat de concentració ( i uns quans paquets de tabac) només he arribat al tema 2... Lo meu no és la constancia "desdeluegu"... I al Test del tema 1 vaig fallar 4 preguntes (d' aquelles tan mal intensionades que et fan dubar fins i tot de com et dius...): aquest fet va provocar en la meva persona una sobtada sensació de frustració (no nem bé, montserratti!) en fi... ho seguiré intentant (no tinc solució!). Imagineu-vos quin estiu aquest si fem un "remember"(dit snobisticament: rimemba) al passat, el "Cuaderno de Vacaciones Santillana" s' ha convertit en el "Manual de Conducción"... Lo pitjor, és que si no faig els deures el Teo no em deixa anar a la piscina...joooo...