sábado, 3 de marzo de 2007

"Premiers fleurs"



Holaaaaaa! avuí us escric en català, perqué amb el Teo em dit de perlar en català per a que perfeccioni la llengua, així si em llegeix també practica! ja sé que vaig dir que la próxima foto que us ensenyés sería d' una posta de sol, pero us ensenyo les primeres plantes del meu jardí, i també són molt maques i que pel que sembla, tenen pressa per començar a florir... m' emociono només de pensar com es possarà de colors, d' olors i sons de bitxitos el jardí en plena explosició primaveral... Ai, m' enrecordo molt de la meva iaia, si pogués venir a veure totes aquestes plantes, li encantaría... amb lo que li agraden amb ella, no estic segura, pero en un dels canters em embla que hi ha un petit llimoner, o almenys aixó sembla...tot i que no sóc molt experta, la veritat. Mireu quines floretes! I fan una oloreta dolça com la mel...



Li tinc molt de carinyo al rosal, perqué al novembre, quan em vaig mudar a la caseta, em vaig quedar a dormir una nit soleta aquí, amb totes les caixes, el matalàs i una pizza... i l' endemá al matí, el primer que vaig veure al despertar-me un raig de llum entrant per la finestra va ser una roseta preciosa com la del conte del "Petit Príncep", com si em donés la benvinguda a la nova vida que acabava de començar... aaaii, ja fa tres mesos d' aixó, i la casa segueix en constant canvi, la casa aquí està viva! El rosal també està brotant força, ja que el vaig podar fa poquet i sortiran 3 roses on havien sortit només 1... ja us l' enseyaré!

jueves, 1 de marzo de 2007

Tiempo libre


"Los días son largos y húmedos. El río mengua y negros cuervos se dan atracones de lustrosos mangos sobre árboles inmóviles, de un verde polvoriento. las bananas rojas maduran. los frutos de las nanjeas estallan. Los despistados moscones zumban sin rumbo fijo en el aire afrutado y acaban estrellándose contra los cristales para morir, gordos y desconcertados, al sol." (El dios de las pequeñas cosas, A. Roy)

Así empezaba el libro que estoy leyendo estos dias. Estos días he estado muy enferma y ahora empiezo a ser persona, pero todavía no me he recuperado... Me he dado cuenta una vez mas de lo fragiles que somos, en cuanto nos invaden varios millares de bacterias... En fin, la enfermedad forma parte de nuestras vidas, esto es la pura realidad!
Hacía dias que quería poner un blog, con fotiquis para los amigos y cualquier cosilla que pudiera interesar y compartir ( pues por lo que todo el mundo pone un blog, no?) y como hasta ahora no he tenido tiempo libre...
La próxima foto será de una linda puesta de sol desde mi jardín... Hasta prontooooo!