el tiempo que fue

este 2007
se deshace ahora
entre los dedos
y los días.

Don't look back.


Feliz 2008

"Série para Sala de Espera"

Aquest és l' últim treball que hem presentat: es tractava de fer una série de quadres que portéssin a terme alguna de les condicions plàstiques del cubisme, i com que és molt llarg d' explicar, ja us dic que si us interessa saber més, la wikipedia té un bon resum per entrar en matèria...

Doncs bé, aquí teniu el resultat... Us donaré 1 pista: el títol de la série ja és una pista... Va, 1 pista més: en cada un apareix el mateix tipus d' objecte en models diferents... Espero que us agradi!

El meu primer mosaic!

Per fí he acabat el mosaic que estava fent al cole! ha estat com un part: hem dedicat un total de 24h. per a realitzarlo, medeix 73 x 53 i pesa uns 5 Kg...(jeje!) més guapo!

La idea del mosaic es basa en una abstracció d' un objecte de la natura (closca del cargol) que ha mutat a un altre objecte (roda d' engranatge), fusionant aquests dos objectes s' ha creat el mosaic que veureu a continuació...



Per a realitzarlo, hem utilitzat el metode indirecte, que es basa en enganxar cada peça amb la cara esmaltada sobre paper, amb la idea d' igualar els diferents gruixos dels materials utilitzats. També s' utilitza en mosaics que es realitzen en el taller i que després han de ser traslladats i col·locats en altres superfícies. En aquest cas, l' hem col·locat en un suport de fusta.

...I aqui teniu el resutat final! (He col·locat 2 vorades diferents a les juntes, una vermella i una verda). Espero que us agradi, jo estic molt orgullosa de la meva nova criatura!

MALTA 2007 (PHOTO-SELECTION)

Aqui us deixo la selecció de fotos de l' escapada a Malta:

A Malta tenen uns autobusos molt catxondus de l' any de la picó que fan dels trajectes tota una experiència. Al Teo li feia molta gràcia perqué li recordaven als "colectivos" de Buenos Aires.


Malta és una illa, i com tot lloc de costa, hi ha petits ports molt pintorescs per tot arreu.


A Malta són mooooooolt debots de la religió cristiana, hi ha més estatues religioses que persones. Com us podeu imaginar, ens vem catxondeijar bastant del tema...


Aquesta foto la he titulat "Els (putus) amos del món"...

Escapada a MALTA

Aquesta nit, el Teo i jo marxem cap a l' aeroport de Girona per agafar un avió cap a Malta! Marxem 2 dies, amb un billet ("l' ou cost") gentilesa Ryanair... aqui us deixo una postal de Malta per a fer-vos una mica d' enveja (sana), tot i esperant les fotos que portaré d' aquesta mini escapada... Fins aviat!

Love explotion picture!

Doncs aquí teniu en primicia la ultima fornada de palles mentals plàstiques de la Montserratti! Aquest és un encàrreg que m' han demanat arrel de l' expo a Ndorfina (que encara podeu anar a visitar!! clica sobre el flyer del post anterior per veure el mapa de com arribar!). Si passes per aquí, em faria gràcia llegir el teu comentari de el que (una persona amb una ment sana (o no!) interpreta del quadre... Gràcies!

Primer quadro al oleo

...Pues esto es lo que ha quedado de mi primer quadro al óleo. El ejercicio que hicimos en clase trataba de pintar un lugar o un paisage que se inspirara en como nos sentimos, a la manera impresionista/expresionista, es decir, modificando la prespectiva tradicional i los colores, (en vez de representar de manera realista). Espero que os guste...
Ya iré colgando los trabajitos que vaya haciendo, después de todo, también son experimentos, como la anterior exposición!

P.D. La proxima obra será un mosaico, que también serà el primero que haga...

EXPO HIBRID: mutatis mutandis (cambiando lo que se debe cambiar)

Hola a tothom! he estat una mica desapareguda, preparant una exposició de quadres ( o algo així ) que ja podeu anar a visitar quan volgueu, teniu de plaç fins a finals de Desembre! Espero que us agradin! aqui us deixo el flyer-mapa (cliqueu a sobre la imatge per a que es vegi millor)! Patoooooo

Aceite sintetico de tortuga ?¿

Alguien puede explicarme de donde se extrae el "aceite sintético de tortuga"? lo primero que mi primitiva mente proyecta son un montón de tortugas de goma pasadas por el turmix y que al prensarlas se extrae un espeso líquido verde... bueex!
Lo mas jodido, es que si las tortugas resulta que no son de goma, que son de verdad (como pasa con la televisiva crema de Baba de Caracol), entonces estamos bastante mal de la cabeza... porque no es que se trate de un frasco de medicamento para curar el càncer, sinó UNA CREMA SUAVIZANTE PARA EL PELO!
Espero que sean de goma, las tortugas....

Heartsrevolution!

Video molt guapo per compartir amb tots vosaltres! Espero que us agradi!

Equilibrismes

La vida té extranyes maneres de presentar-nos els seus capricis i normalment consegueix convence' ns sota l' excusa dels instints... A vegades no som concients de que estem fent equilibrismes fins que de sobte ens adonem de que no hi ha cap lona sota dels nostres peus que ens amortigüi la caiguda, si caiguéssim. M' agradaría ser un cargol (equilibrista)"i babejar amb dignitat"(E. Verdet dixit)

Sr. Capo

Algunes de les persones, que comparteixen les seves vides amb gats, sabrán a qué em refereixo quan dic "compartir-ho tot"... No és que el gat visqui a casa teva, sinó més aviat el contrari: tu vius a casa seva. Dormirá al teu llit (per moltes vegades que el facis fora),t'interromprà mentre escriguis un post com aquest, posant-se a dormir a sobre del teclat (jkhfehchmjksk QZWE7WQWE Ñ ÑK´Ç),jugará amb les cordetes d' aquell vestit preferit com si fos seu... Y et demanará que t' afanyis a sortir del bany pq ell, com a casi-personeta que ja és, també té les seves necesitats...

El Antes y el Despues...

Avuí us explicaré la historia de la meva bici, que respón a la marca ORBEA. És la meva nau espacial particular, la meva companya de viatge inseparable que em porta allà a on vaig... La GATUNA! (pq almenys porta gastades 7 vides...)

Aquesta bicicleta va aparèixer un calurós dia d' estiu de 2005 a Castelldefels, al costat d' una farola i sense lligar. El seu estat era deplorable: teranyines, óxid i rodes desinflades. Només era qüestió de temps que una ànima caritativa (...i "basurera") com el Teo la replegués.

Aquí va tenir la seva primera transformació: era de color blau i la vaig pintar de vermell. I després de fer-li la "puesta a punto"( i 40 leurus!), jo i la meva nova companya d' asfalt recorriem els carrils bici i altres plataformes interespacials de BCN. Fins que un bon dia, per la galàxia del Raval, un forat negre va segrestar la nau i la va enviar a satètits de órbita desconeguda...

Ja os podeu imaginar la meva tristesa i impotència... Pero jo seguía pensant en ella, en si estaría contenta en la nova galàxia i amb el nou tripulant que li hagués tocat... El primer mes de la seva ausencia, vaig instalar una interfaç a la "nau d' emergencia" que m' havien facilitat, un rastrejador que s' il·luminava quan visualitzava en un radi de 10 m. una nau que respongués als trets característics de la nau segrestada. Però va ser inútil, cap rastre! Fins que un dia, el rastrejador es va il·luminar a la Pl. de la Massana! Era ella, però visiblement desgastada... el seu nou comandant tenía signes de estar sota la influència de estupefaents, però tot i així em vaig decidir a recuperar la meva antiga nau costés el que costés!

I la veritat és que no va costar-me gaire... El comandant va cedir deseguida a retornar-me el que m' havia robat, suposo per a que no avises a les autoritats galàctiques i fins i tot es va aoferir a compensar-me amb una "xina" de meteorit espacial, que vaig acceptar sense vacilacions ja que aquest tipus de pirates galàctics acostumen a tenir bon material...

I d' aquesta manera vaig recuperar la nau i vem poder tornar a estar juntes en órbita, pero aquesta vegada marxaríem cap a una altre galàxia propera, la galàxia del Vallès... I fins aquí ha arribat la Gatuna! Això sí, amb nova cara!



Hasta el infinito y mas allá!

Distancia Justa

"En el amor, y en el boxeo,
todo es cuestión de distancia.
Si te acercas demasiado me excito
me asusto
me obnubilo digo tonterías
me echo a temblar.
Pero si estás lejos
sufro entristezco
me desvelo
y escribo poemas."

(Cristina Peri Rossi)

P.D. (inicials de "Pues Digame") Aquest mes també faig de cangur de la Lita, la gossa de l' Aina, que ha marxat de vacanses a la India tot el mes! que bien viven algunas, jejeje! Molts besitos des de aquí a les "3 colorinas in India"!

la calzada, la mediana, el arcen "i la mare que els va matricular!"

Aquest mes d' agost serà una penitencia gràcies a (Tatxan!) : MANUAL DE NORMAS; SEÑALES Y SEGURIDAD VIAL (o sigui, el p... llibre d' autoescola!), per sort, me'l ha passat una amiga (L' Irlanda!) i no he tingut que posar ni un leuru per aquesta Tortura Celebral i Obtusa de LLibre (T.C.O.L).

Reunint totes les meves forces i capacitat de concentració ( i uns quans paquets de tabac) només he arribat al tema 2... Lo meu no és la constancia "desdeluegu"... I al Test del tema 1 vaig fallar 4 preguntes (d' aquelles tan mal intensionades que et fan dubar fins i tot de com et dius...): aquest fet va provocar en la meva persona una sobtada sensació de frustració (no nem bé, montserratti!) en fi... ho seguiré intentant (no tinc solució!). Imagineu-vos quin estiu aquest si fem un "remember"(dit snobisticament: rimemba) al passat, el "Cuaderno de Vacaciones Santillana" s' ha convertit en el "Manual de Conducción"... Lo pitjor, és que si no faig els deures el Teo no em deixa anar a la piscina...joooo...

Bon estiu a tothom!

A tots i totes els afortunats/ades que marxeu de viatge a llocs recondits i no tan recondits del planeta, disfruteu molt i recordeu que als que ens quedem ens costarà menys tornar agafar el ritme després...! jejeje Un petonassu a tothom i feliç estiu!

Visibles garabatos

Ni plou ni fa sol...

Ahir al vespre, una posta de sol ben extranya...

Esquina Pallars-Badajoz...

Video a contrareloj! El asfalto gris ya tiene quien maquillarle! (no os perdais el final!)

¿¡no tienes TV?!

No, en mi casa no tenemos TV! y que pasa? nada, absolutamente... no pierdo largas horas llenando mi cabeza de publicidad engañosa, de gritos de debates majaderos de la prensa del corazón... No tengo Tv y soy feliz!

nuevo inquilino en casa!

Desde ayer, Teo y yo compartimos nuestra casita con Capo, nuestro nuevo inquilino. Él también necesitaba cambiar de aires, y parece que esta encantado con el cambio, ¡no para de investigar por los rincones! aqui lo vemos, flipando con las nuevas vistas que tiene desde la ventana, escuchando curioso el canto de los pajaritos... Gracias Colo! estamos encantados con él, de momento no se meó, y que dure!

canto matutino

Cada mañana cruzo el puente. El río me acompaña durante un rato, hasta que tuerzo a la derecha y paso al lado de la cerca dónde las vacas rumían y me miran curiosas. Hago este camino cada mañana y siempre me viene alguna canción a la cabeza... Esta mañana he cantado esta al pasar cerca del río...

P.D. Hoy Björk estrena nuevo disco "Volta"... Raro donde los haya!

Los sueños, sueños son...

Lugares increíbles que uno sólo evoca de noche, en sueños... A veces al despertar, ciertas imagenes pegadas a la piel, como encontrar plumas en la almohada de las alas que abrazan nuestros sueños... Un poquito mas distintos en cada despertar. ¿dónde van a parar todos los sueños ya soñados?

Dentro, fuera y alrededor

En mi casa, los caracoles trepan por la noche hasta lo alto del pozo. Las flores compiten con la mala hierba al tiempo que se abren y lucen su perfumado interior. Los pajaros hacen circulos en el tejado y se apoyan con cuidado en las ramas del rosal. Las arañas reconstruyen sus puentes tejiendo invisibles garabatos. Los rayos del sol de la tarde se posan en el suelo naranjas y geométricos. La chimenea cambia su piel en una suave lluvia de ollín color noche. Y entre todas estas cosas, pasan los dias y las noches sin que dejemos de asombrarnos del pequeño mundo casual que formamos.

De vuelta a la realidad...

Hoy os enseño mi pequeño taller, que presume de estar ordenadito y limpio para la vuelta al trabajo, después de estos dias de vacaciones... Ala! a trabajar!

inspiraciones de ultima hora...

"

Volando hacia el lugar que mas quieras!

The power of the sundays

Creo que la foto habla por si sola...

Lluvia en mi corazon....

Momento de Melancolía patrocinado por... Francisco Bochatón - Pastillas celestes

Hay dias de todo y este es uno de esos que todo parece languidecer y que el presente toma un color a pasado... esperando la salida, de nuevo el Sol.

Balances

Porqué serà que cuando alguien se va de nuestro lado, somos conscientes en ese periodo de lo mucho que lo queremos y de la suerte que tenemos de poder crecer juntos... Y esperamos la vuelta, el reencuentro como el sol por la mañana! me tocan 20 dias de soledad, de corazón escondido, de aire lento, de platos pre-cocinados individuales, de cama ancha, de silencio aturdido... pero también de balances y reestructuraciones, de ordenar el desorden y el tejado. Que veneno adormecedor este "hechar de menos"...

"Premiers fleurs"

Holaaaaaa! avuí us escric en català, perqué amb el Teo em dit de perlar en català per a que perfeccioni la llengua, així si em llegeix també practica! ja sé que vaig dir que la próxima foto que us ensenyés sería d' una posta de sol, pero us ensenyo les primeres plantes del meu jardí, i també són molt maques i que pel que sembla, tenen pressa per començar a florir... m' emociono només de pensar com es possarà de colors, d' olors i sons de bitxitos el jardí en plena explosició primaveral... Ai, m' enrecordo molt de la meva iaia, si pogués venir a veure totes aquestes plantes, li encantaría... amb lo que li agraden amb ella, no estic segura, pero en un dels canters em embla que hi ha un petit llimoner, o almenys aixó sembla...tot i que no sóc molt experta, la veritat. Mireu quines floretes! I fan una oloreta dolça com la mel...



Li tinc molt de carinyo al rosal, perqué al novembre, quan em vaig mudar a la caseta, em vaig quedar a dormir una nit soleta aquí, amb totes les caixes, el matalàs i una pizza... i l' endemá al matí, el primer que vaig veure al despertar-me un raig de llum entrant per la finestra va ser una roseta preciosa com la del conte del "Petit Príncep", com si em donés la benvinguda a la nova vida que acabava de començar... aaaii, ja fa tres mesos d' aixó, i la casa segueix en constant canvi, la casa aquí està viva! El rosal també està brotant força, ja que el vaig podar fa poquet i sortiran 3 roses on havien sortit només 1... ja us l' enseyaré!

Tiempo libre

"Los días son largos y húmedos. El río mengua y negros cuervos se dan atracones de lustrosos mangos sobre árboles inmóviles, de un verde polvoriento. las bananas rojas maduran. los frutos de las nanjeas estallan. Los despistados moscones zumban sin rumbo fijo en el aire afrutado y acaban estrellándose contra los cristales para morir, gordos y desconcertados, al sol." (El dios de las pequeñas cosas, A. Roy)

Así empezaba el libro que estoy leyendo estos dias. Estos días he estado muy enferma y ahora empiezo a ser persona, pero todavía no me he recuperado... Me he dado cuenta una vez mas de lo fragiles que somos, en cuanto nos invaden varios millares de bacterias... En fin, la enfermedad forma parte de nuestras vidas, esto es la pura realidad!
Hacía dias que quería poner un blog, con fotiquis para los amigos y cualquier cosilla que pudiera interesar y compartir ( pues por lo que todo el mundo pone un blog, no?) y como hasta ahora no he tenido tiempo libre...
La próxima foto será de una linda puesta de sol desde mi jardín... Hasta prontooooo!